Les Subdireccions són un calaix de sastre organitzatiu:

A més de la responsabilitat pròpia del lloc i del suport en la gestió d’equips, assumeixen tasques que l’entitat no sap on encaixar. I ara, a més, s’incrementa de manera significativa el nombre de clients a les carteres.

Aquest canvi, augmenta la càrrega de treball i la pressió, sense que existeixi una valoració real del lloc ni de les persones que l’exerceixen.

Des de CCOO vàrem reclamar una situació difícil de justificar:

Com és possible que hi hagi subdireccions amb un target variable inferior al dels/de les gestors/es de negoci?

La resposta ha estat equiparar el target, un pas clarament insuficient, ja que el reconeixement hauria de ser superior.

Més càrrega de treball sense reconeixement, no és eficiència, és precaritzar un lloc clau.