A milers d’oficines i centres de treball, la intensitat no avorreix. La intensitat esgota.

El 2024 es va afirmar públicament que som la plantilla més ben pagada del sector bancari espanyol.
El 2026 hem escoltat que treballar amb “poca intensitat” pot resultar avorrit .

Per a la plantilla, la intensitat no és una elecció, i fa temps que va deixar de ser raonable:

• La intensitat és pressió constant.
• És una escalada permanent d’objectius la revisió anual dels quals es viu amb ansietat.
• És assumir responsabilitats davant la clientela amb recursos ajustats i plantilles tensionades.
• És mantenir resultats rècord mentre el desgast augmenta.
• I aquesta intensitat no es viu ni es recompensa igual en tots els nivells de l’organització.

Quan analitzem l’evolució salarial, la distància és evident.

En l’última dècada, la retribució del CEO s’ha duplicat.
En aquest mateix període, la plantilla no ha vist una evolució equivalent, ni de lluny, tot i que hàgim avançat en l’últim conveni.

El 2026 es proposa incrementar la remuneració total del CEO en un 19%.

La plantilla té pactat per conveni un 3%.

I en la majoria dels casos, les quanties de retribució variable romanen en nivells semblants a 2025.

No qüestionem el salari ni la responsabilitat associada al càrrec.
Qüestionem la proporcionalitat en l’evolució retributiva.

El clima laboral no s’explica per una sola variable.
Però la percepció de proporcionalitat influeix.