Una situació que tothom reconeix

Un nus a l’estómac els diumenges

A l’ ansietat amb què arrenquen la setmana milers de persones.

En la sensació de no arribar mai , de treballar cada cop més al límit i amb menys marge per respirar.

Cada minut , cada hora, cada dia, cada quadrimestre és “extraordinari” , és el més important

I ja no importa el que vas fer el dia anterior, ni els problemes que tinguis.

Quan el discurs no encaixa amb la realitat

La direcció repeteix amb freqüència que les persones són el més important.

Que la plantilla és el principal actiu.

Que es cuida els qui fan possible el negoci.

Però quan la plantilla parla de pressió insuportable, d’objectius irreals, de males formes a la feina, que la situació no és sostenible, la resposta és sempre la mateixa:

“Els objectius sempre es compleixen i m’agrada treballar amb intensitat”

Demà no és un dia més

És en el dia que junts podem marcar la diferència.

De fer-se sentir en el moment més important de l’any, la Junta General d’Accionistes.