“La procrastinació , és l’acció o hàbit d’endarrerir activitats o situacions que s’han d’atendre amb urgència, tot substituint-les per altres activitats o situacions més irrellevants o agradables per por d’afrontar-les o mandra de fer-les.”
Sens dubte, la Direcció té el mal hàbit de procrastinar, i des de CCOO volem recordar-li que quan demanem que “Posin el focus en la plantilla”, no ens referim a què necessitem els seus consells i recursos d’autoajuda per millorar en autoconeixement emocional, salut, nutrició o esport.
No se soluciona allò URGENT posant en marxa iniciatives d’“autoajuda” com #SomSaludables i #SetmanaDelBenestar. El que és URGENT per a la plantilla és tenir un “clima laboral saludable i que ens proporcioni benestar en el dia a dia laboral”. Deixin de procrastinar i d’anar a allò fàcil i noticiable.
Definitivament anem a pitjor, és per això que animen la plantilla a trobar consol amb l’“Autoteràpia del Benestar”?
Els reptes estratosfèrics, els rànquings i les pressions que segueixen marcant el dia a dia de la plantilla de la xarxa comercial, sumat al caos organitzatiu de les suposades millores del Pla Nosaltres i el MAC, combinació que porta a les oficines a la desesperació. Definitivament, anem a pitjor.
Treballar amb més mitjans i sense pressió
per aconseguir el “benestar emocional” de la plantilla.
És una pena que bones iniciatives d’aquest tipus siguin percebudes com una “presa de pèl” ja que no es correspon amb allò que la plantilla esperem de la Direcció , d’acord amb la realitat que vivim.
I la traca final , ens conviden a “participar a les diferents activitats de la #SetmanaDelBenestar per obtenir premis”.
Millorin el Clima Laboral i eliminin les Pressions Comercials
El millor premi que ens poden donar.
Senyors de la Direcció, deixin-se de tallers, xerrades i receptes de cuina saludable: No segueixin procrastinant.
Per acabar, des de CCOO volem traslladar a la Direcció un missatge important: Que la plantilla de CaixaBank sigui la millor pagada de la banca espanyola no els dóna carta blanca per seguir perpetuant el deteriorament del benestar de la plantilla, amb pressions que provoquen que el clima laboral segueixi empitjorant. No ens ho mereixem.
