El canvi a reptes quadrimestrals no ha portat cap motivació ni una millora del negoci.
Ha portat més pressió, més control i menys visió a llarg termini .

Cada setmana passa a ser “la setmana clau de l’any”.
Si una oficina falla, ja no hi ha marge per recuperar sense recórrer al “ tot s’hi val ”.
El resultat és un curtterminisme que empeny a produir a qualsevol preu, deixant els interessos de la clientela en un segon pla.

Mentrestant, la realitat és clara:

• Els reptes pugen un 30 % o més .
• Els incentius no pugen .
• La plantilla no participa dels beneficis de l’entitat, tot i que aquests es multipliquen.

Quan l’esforç creix, però la recompensa és la mateixa, el model falla.
Revisar els objectius i la manera d’incentivar no és una opció, és una qüestió de justícia i de sostenibilitat .