Tal com vam advertir quan la direcció va imposar el nou model de retribució variable, aquest portaria greus problemes de gestió i motivació, i la realitat ho ha confirmat
Un disseny que ignora la realitat de l’estiu
El segon quadrimestre coincideix de ple amb el període de vacances, tant de la plantilla com de la clientela.
Les oficines veuen reduït el seu trànsit i l’activitat comercial disminueix, però els objectius no s’ajusten a aquesta circumstància: nomès es van reduir un 6 % de mitjana respecte al primer quadrimestre, i en alguns casos fins i tot van augmentar.
El resultat és més pressió en menys temps, es va traslladar el problema a les oficines, amb un missatge obscè: “tancar pràcticament el repte al juny”, per no deixar res pendent a l’estiu.
Penalització injusta en situacions de baixa mèdica
El canvi de periodicitat anual a quadrimestral ha agreujat la política de descomptes en cas d’incapacitat temporal.
Abans, fins a 90 dies de baixa a l’any, no suposaven reducció del variable.
Ara, en prorratejar-se per quadrimestres, n’hi ha prou amb 30 dies per no cobrar 100 %, i fins i tot una baixa de 60 dies pot penalitzar dues Q´s.
Si arribo al 100% del meu repte i em fan el prorrateig, on va a parar l’incentiu que he generat i no cobro?
Més esforç, menys variable
La plantilla produeix més i cobra menys variable. La percepció generalitzada és clara: els beneficis rècord es tradueixen en més remuneració per a l’alta direcció i els accionistes, mentre que l’esforç de qui sosté el negoci es veu devaluat.
Recordem que el 7 de novembre es van repartir 1.181 milions d’euros en dividends, el 40 % del benefici semestral.
Per això reclamem que qui compleixi el 100 % dels seus objectius no cobri menys que el 2024 , incloent-hi els incentius i les seves recurrències.
Curtterminisme i pressió constant
El nou model converteix cada hora, dia i setmana en una agonia: si punxes una setmana, no remuntes la Q.
No deixa marge per planificar ni per corregir desviacions.
Aquest model de “tot s’hi val per tancar el quadrimestre” multiplica la pressió i esborra la visió a llarg termini: ni motiva ni millora la relació amb la clientela.
Inseguretat permanent sobre la continuïtat en el lloc de treball
La pressió també recau sobre els caps intermedis i gestors.
Amb un sistema on un sol quadrimestre dolent pot posar en dubte tota una trajectòria professional.
Moltes persones prefereixen renunciar a assumir més responsabilitats abans que comprometre la seva salut.
Per tot això, reclamem que el variable recuperi una periodicitat anual, més coherent amb la realitat de l’activitat i que eviti distorsions com les actuals.
Insistim en la necessitat d’obrir una negociació per revisar a fons el sistema de retribució variable
