Mentre la plantilla continua suportant la pressió diària, els objectius semblen més flexibles, quan el Q1 no assoleix a les xifres previstes. N’hi ha prou amb moure alguns ítems… i el resultat acaba quadrant.
Celebrem qualsevol canvi que serveixi perquè la plantilla pugui assolir els objectius i percebre els incentius que li corresponen.
El problema és exigir mesos de pressió per acabar maquillant el tancament del quadrimestre.
I la pregunta és inevitable:
Si determinats ítems podien flexibilitzar-se ara, per què no abans?
Després de les mobilitzacions de la plantilla contra aquest model , l’entitat va decidir agrupar dos Q sota l’excusa de l’“entorn sociopolític”, intentant deslligar aquella decisió de la pressió real que viu el dia a dia la plantilla.
Una vegada més, comprovem que la cuina permet una flexibilitat per a l’entitat que, d’altra banda, és inexistent per a la plantilla
Perquè el missatge que acaba rebent la plantilla és perillós:
La rigidesa dura fins que perillen els bonus de dalt
La plantilla necessita objectius realistes, transparència i respecte.
No un model basat en pressió diària, la improvisació constant i la cuina d’última hora.
Tenen una oportunitat ara que fixaran els nous reptes.
